Una serverina a San Francisco

TVServerina vol saber on són i què fan molts serverins i serverines que viuen fora de Mallorca. La nostra primera troballa ha estat na Xisca Sureda, que fa sis mesos que viu a San Francisco, Califòrnia (EUA). Na Xisca ens ha enviat un escrit i algunes fotografies recents.

Som una d’aquelles persones que, tot i formar part d’un nucli pràcticament endogàmic serverí, vaig tenir la necessitat de complir els 18 anys, com se sol dir, i anar a descobrir món. I això és el que he intentat fer des de llavors. Vaig néixer l’any 1985, filla d’un serverí de tota la vida i una manacorina, tots dos mestres d’escola. Mumpare de l’escola Jaume Fornaris i després de l’Institut de Son Servera, i mumare de l’escola Na Penyal. Vaig coindicidir amb mumpare tots els meus anys d’escola i d’institut. Tenc molt bon record d’aquells anys al poble: de les hores que vaig passar a l’Escola de música de Son Servera, jugant amb els meus amics de Son Floriana, passant capvespres a s’Oratge o al Nàutic, sortint del Van Van o al Carreró, ses festes de Sant Antoni i Sant Joan…Però va arribar el moment de triar una carrera i, abans de tenir clar el que volia estudiar, ja sabia que volia anar a Barcelona. Crec que va ser una mica la raó per la qual vaig fer Farmàcia a la UB, perquè no la feien a Mallorca. Així ja tenia excusa per partir.

A Barcelona vaig viure els primers anys a un col·legi major on vaig formar, com jo dic, la meva altra família…Estàvem tots igual: amb 18 anys, acabats de sortir de canostra i a una ciutat completament nova per noltros. Han estat uns anys increïbles. He conegut gent nova, he coincidit amb molts altres mallorquins i serverins a festes de pis que mai saps com acaben, dinars de tumbet i paella de diumenge, vermuts a la Barceloneta o al Xampanyet, visites de sa família i amics des poble. Hem anat als cinemes Verdi o Melies, a concerts al Palau de la Música, a escoltar jazz als bars del Raval o la música electrònica de l’Apolo, a obres de teatre al Lliure o al TNC…En fi, he descobert una ciutat que em té meravellada i que, tot i fer 10 anys que hi som, no em deixa de sorprendre.

Quan em van demanar per fer l’entrevista per sa Serverina era perquè sabien que estava a San Francisco, i aquí estic, però ja a poques setmanes de tornar a Barcelona. Quan vaig acabar Farmàcia vaig seguir estudiant per poder-me dedicar a la part que més m’atreia, que és la Salut Pública. Ara tenc la meva feina a Barcelona, a l’Institut Català d’Oncologia, on faig recerca en Salut Pública i Epidemiologia, concretament treballant en l’avaluació de polítiques de control del tabac, i on m’han donat l’oportunitat de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, a San Francisco. Ha estat una experiència totalment enriquidora, tant a nivell professional, com personal. He pogut participar en un projecte que, tot i no estar totalment relacionat amb la meva tesi doctoral, m’ha ajudat a ampliar el coneixement en les polítiques del control del tabac. D’altra banda, la ciutat de San Francisco té una diversitat cultural i arquitectònica increïble. Tant pot ser que et sentis com enmig de la Xina, com a Mèxic o al Japó, com al mateix districte financer de Nova York, o com als barris industrial de Berlin, amb el seu art de carrer, i sense deixar mai de tenir la mar al costat. La cultura musical és a tot arreu de la ciutat i és fàcil trobar algun concert gratuït en algun bar o a sales de concerts de grups que no havies sentit mai i que saps que quan arribis a casa els buscaràs a l’Spotify per tornar-los a escoltar. Ha estat una estada curta de sis mesos que he intentat aprofitar al màxim que he pogut, coneixent a gent d’arreu del món que, tot i no saber quan i si la tornaré a veure, haurà format part de la meva vida en algun moment i de manera important. He pogut aprofitar per viatjar per tota Califòrnia i he tengut visites de la família, de sa parella, d’algun amic de Son Servera i d’alguna altra de Barcelona. I perquè després no diguin que el món no és un mocador, he coincidit amb un serverí durant sa meva estada.

Però, el fet d’haver estat tants anys fora viure al poble, no vol dir que deixis de ser d’on ets i jo sempre m’he considerat de Son Servera, encara que alguns ja me diguin que som mig catalana. Allà hi tenc sa família i els amics de tota la vida, que són tan importants com els que vas coneixent pel camí. Tornar a cases algun cap de setmana, per Nadal i s’estiu, no té preu. El desconnectar de la metròpoli és molt necessari de tant en tant, i no em podria perdre ses verbenes, Sant Antoni o una “tarde buena” amb sa meva gent. I, a part, casualitats de sa vida, i per continuar amb l’endogàmia mallorquina, he acabat amb una parella des poble veïnat. Així que no he pogut, ni he volgut deslligar-me de ses arrels.

Xisca Sureda Llull

En aquesta foto amb uns altres Serverins que hem coincidit durant la meva estada.

El barri de castro és on es concentra la major part de la població homosexual de San Francisco. Passejant pels seus carrers pots reproduir imatges de la pel·lícula "Harvey Milk" on es conta els inicis del moviment homosexual a la ciutat.

Els barris de Mission i, darrerament SOMA (South of Market) són coneguts pel seu art de carrer amb murals ben vistosos a façanes d'edificis, places o al llarg d'un carreró, molts d'ells de caràcter reivindicatiu.

Dolores park és un dels meus llocs preferits per passar les tardes de diumenge. L'heterogeneïtat cultural que es congrega allà és una de les coses que més m'agrada.

La imatge dels rascacels que formen el downtown vista de l'hotel Marriott. Un pot pensar que seria una part ben gran de la ciutat...però al contrari de LA o New York, San Francisco només té un petit nucli de rascacels que formarien bàsicament el districte financer.

El Golden Gate Bridge és el símbol de San Francisco. És pot veure de diferent parts de la ciutat però les vistes que més m'impressionen són les que veus des de Baker Beach.