Una serverina a Alemanya

Natividad Rosselló Servera és una serverina que des de fa uns anys treballa a Alemanya. TV Serverina li ha demanat que ens conti un poc el per què un bon dia va decidir anar a treballar allà i com és la seva feina i el poble on viu.

Na Nati amb els familiars que la visitaren a Alemanya

 

Vaig néixer l’any 1964 aPalma i sóc filla d’un felanitxer, en Nadal Rosselló, i d’una serverina, n’Antònia  Servera, “Antònia polla”. Quan tenia  dos anys vam anar a viure a Son  Servera. La meva infantesa va ser,imagino, com la de molts altres nins nines de Son Servera: anar a escola,  jugar i viure amb tota la innocència que comporta aquesta etapa de la vida.

Per aquelles coses de la vida, durant la infància i l’adolescència, vam canviar  sovint de vivenda i també de barri: carrer dels Hams, per devora es pont de can Calet; al carrer Orlandis; al carrer Dr. Lliteras; a sa  Plaça Nova; al carrer Passió; al carrer Verge Sant Salvador… I puc dir que,  llevat dels primers llocs on visquérem i que jo era molt petita i no me’n recordo, a cada un dels barris hem trobat molt bons veïns amb els qui  compartir les tardes a la fresca, aprenent a brodar, jugant al “piso”, a l’elàstic,  a la pilota, a les cinc pedretes, etc.

Som una persona que m’agrada experimentar coses noves. De fet, també  vam  viure noves experiències formant un grup d’esplai a Son Servera amb na  Bàrbara Tous, en Toni Teula, en Llorenç i en Toni Ferragut, i dos o tres més  que ara mateix no record qui eren. Vam intentar promoure activitats pels infants i va funcionar durant un temps. També vaig formar part d’un grup que va crear na Bel Metge i que es deia “La veu de sa joventut”.

Vaig ser, si no sa primera, sí una de les primeres al·lotes en formar part dela  Bandade Música de Son Servera, quan el director era en Miquel “Serra”. I  també vaig ser coofundadora, juntament amb n’Antònia Mas de Manacor i en  Silverio Duato, de l’escola de Música de Son Servera.

Com vos deia, m’agrada fer coses noves. Però això no era suficient i me’n vaig  anar a Hondures on hi vaig viure uns tres anys en total.

I ara, una altra vegada som fora. Aquesta vegada molt més a prop, a  Alemanya. Al 2005 vaig conèixer una família alemanya a Son Servera que  cercava algú per guardar el nin i com que jo en aquells moments no tenia  feina, doncs vaig començar a guardar el nin quan ells venien a Mallorca. Llavors me’n vaig anar 15 dies a Alemanya i després me van oferir anar-hi  per més temps perquè venia en camí un altre infant.

Del 2005 al 2009 vaig anar i venir i a partir de finals del 2009 ja me varen  oferir feina per tot l’any. Jo a Mallorca tenia feina, però només per sis mesos, i  vaig veure sa possibilitat de poder treballar tot l’any i, a més, aprendre un  idioma.

Ara fa tres anys que visc a Alemanya amb aquesta família. Acompanyo els  nins a escola, a les activitats extraescolars, els vaig a recollir, jugam, feim  manualitats, anem al parc i també a vegades renyam.

Pintant ous de Pàsqua

Jugant amb la neu

 

 

 

 

 

Ara fa unes setmanes hem començat a estudiar espanyol amb un parell de  veïnes i amics.

Amb un parell d’alumnes d’espanyol

 

I també fa poc temps, vaig a un poblet d’aquí a prop, Opau, a tocar sa flauta  travessera en una orquestra.

Tocant la flauta travessera

 

El poble on ara visc es diu Frankenthal, entre les ciutatsLudwigshafenam  Rhein iWorms, i pertany al Rheinland-Pfalz. És un poblet petit, però així i tot  té una superfície de 43,78 km² i uns 50.000 habitants. El centre de la ciutat  es situa entre dues “portes”: la “Speyerer Tor” i la “Wormser Tor”.

Wormser Tor

Speyerer Tor

 

 

 

 

 

 

Una de les places principals és la de l’ajuntament: “ Rathausplatz”, amb  l’ajuntament (Rathaus), el museu (Erkenbert-Museum), les ruïnes Erkenbert  (Erkenbertruine) i ses esglésies “12 apòstols” (Zwölf-Apostel-Kirche) i   “església parroquial Santa Trinitat” (Pfarrkirche St. Dreifaltigkeit).

Erkenbert-Museum

 

Erkenbertruine

 

 

 

 

 

 

 

Pfarrkirche St. Dreifaltigkeit

 

Rathaus

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altra de les places importants de la ciutat és la “Stephan-Cosacchi-Platz”.  Està situada al lloc de l’antiga fàbrica de sucre que va ser destruïda durantla  Segona GuerraMundial. A la plaça hi trobam l’escola de Música, el club de  nins i joves, la “Volkshochschule” (escola comunitària) i el Palau de  Congressos (Congress Forum Frankenthal).

CongressForum Frankenthal

Musikschule

 

 

 

 

 

 

La plaça està dedicada al record d’en Stephan Cosacchi que era un  compositor, musicòleg i professor de música nascut a Budapest que va viure i  treballar molts d’anys a Frankenthal.

Una de les festes més populars de Frankenthal és la que es celebra a finals de  maig i principis de juny: “Strohhutfest” (la festa del capell de palla), on hi  participa moltíssima gent i es fan moltes activitats diverses, actuacions en  directe i on es poden menjar les típiques salsitxes per poder gaudir d’un dia  de festa complet, o millor dit, d’un parell de dies, perquè sol durar uns quatre  dies. A més, també hi ha a Frankenthal moltes associacions esportives i instal·lacions  a l’aire lliure o cobertes.

Per altra banda, és clar que trobes a faltar ca teva, la família, els amics, les  teves coses, però també dones l’oportunitat de que ells venguin a visitar-te i  així conèixer un poc l’entorn en el que vius i que, de moment, és la teva vida.

En aquests tres anys que fa que som a Alemanya, mu mare, la meva germana,  el seu homo i els dos fills han vingut a visitar-me dues vegades. Bé, els nins (en  Nadal i n’Antònia) tres vegades, i també m’ha visitat na Delmi (una amiga  d’Hondures).

Visita de la família

 

Pel que fa al caràcter dels alemanys, trobes de tot. La gent major és bastant  freda, però la gent més jove és més oberta. Trobo a faltar l’hospitalitat que  tenim noltros, és a dir, normalment quan algú ens visita ens falta temps per  posar la cafetera al foc o, al manco, oferir alguna cosa. En canvi, els alemanys  no són així. Ells tenen la seva hora del Kaffee und Kuchen (cafè i pastís), però  és una cosa com aquell que diu programada. Encara que he de dir que te  trobes  de tot i dins la gent jove es nota un poc de canvi.

Jo no és que conegui molta de gent, perquè no faig molta vida social,  m’agrada estar a ca nostra, però la gent que conec és ben simpàtica i me  tracten molt bé.

De moment no sé quin temps més seré per Alemanya.  Ara per ara m’hi trobo  bé i tinc feina tot l’any, que és molt important. Però també he de dir que amb  jo no se sap mai, perquè si demà me surt l’oportunitat d’anar a un altre lloc i  penso que me pot anar bé o millor, doncs cap allà que me’n vaig. Però bé, de  moment això és el que hi ha i no sabem el que ens depararà el demà.

Una forta abraçada des d’Alemanya.

Natividad  Rosselló