Pleno, per Biel Blanquer.

Com si d’una travessa es tractés, els organitzadors dels esdeveniments que s’han celebrat en aquest mes de juliol, mereixen la qualificació de PLE (o d’EXCEL·LENT, tant en termes educatius com vinícoles). Han donat en la tecla màgica de la cultura de la qual caminem tan necessitats en el nostre municipi.
Totes les notícies tindran, segurament, el seu espai, tant escrit, com fotogràfic, en aquest mitjà, però no pot aferrar-se un a la notícia escarida sinó endinsar-se en els secrets que les dues celebracions consecutives han provocat en el moviment soci-cultural del poble.
Si ja es van enaltir les figures de les regidores de Festes, Cultura i Esports, pel que fa a la seva correcta organització dels celebrades amb motiu del nostre Patró “Sant Joan”, el seu caché es veu reforçat pels dos esdeveniments que han tingut lloc en l’Església Nova durant aquest mes de juliol.
La celebració del 50 aniversari d’una entitat SENSE ÁNIMO DE LUCRE i en el nostre municipi és un miracle, o una paradoxa, si bé m’inclino pel primer en contemplar i comprovar el nivell de compromís dels components i ex d’aquest col·lectiu, a fi de celebrar LA SEVA FESTA.
Invitacions no van faltar però ells eren conscients que era “el seu dia”, “la seva il·lusió”, “el reconeixement (lliure) de tots aquells que se senten els colors” i de certes persones (no personajillos) polítiques que han detectat i descartat qualsevol classe de partidisme en el seu si, tant associatiu com a social.
L’esforç realitzat per tots els actuants, col·laboradors, entitats públiques i privades, així com la coordinació de tot això, ha de qualificar-se d’EXCEPCIONAL.
Els deu anys” de Gardel es queden curts davant un esdeveniment que commemora l’esforç, la insistència, la permanència i la capacitat de “reproducció” (quant a “nous balladors” es refereix), duts a terme durant mig segle. Tres generacions han contribuït al fet que Son Servera sigui considerada una de les “places” dels balls tradicionals mallorquins més longeves. Si tot això ho emmarquem en l’incomparable espai de “L’Església Nova”, ens situa en el “vuitè cel” a nivell d’espectacle floklóric, costumista i singular.
Relleus, “hay los”. No obstant això, l’únic però que es pot intercalar és la falta d’integració d’altres col·lectius que sí senten els colors de la seva terra però obliden o desoeixen la trucada de la societat que els va acollir… també fa ja 50 anys.
Com a colofó a un mes de juliol plenament musical (però música de la bona), la celebració del 22º Festival de Bandes de Música va completar un cap de setmana potser irrepetible.
Més de dues-centes persones, entre músics i “cantaires”, i en el mateix marc “estavella” , orgull dels nostres avantpassats i capdavanter en esdeveniments a l’aire lliure en l’actualitat, van oferir un espectacle digníssim el qual desprenia unitat, col·laboració, sacrifici, amor pel pentagrama i il·lusió per veure complert un objectiu difícilment repetible en el nostre municipi: unir més de dues-centes veus i sons perfectament assemblats per regalar-nos una nit màgica de música, color i calor populars.
Encara que comprensible, per la seva joventut i inexperiencia, el Sr. President de la Banda de Música de Son Servera, va treure a la llum la ” enloquecedora” reivindicació del 21% de l’IVA, a la qual m’adhereixo i també critico, però crec que no era el lloc ni el moment adequat per a la seva reclamació. Volíem festa i degustar música, no paraules que clamin al vent. Temps i lloc hi haurà per poder canviar tendències de tota índole: maig del 2.015.
No hem d’oblidar el preescalfament que es va produir amb motiu de les Festes del Carme a Cala Bona: fideuá, revetla, missa marinera, processó marítima, focs artificials i nit d’havaneres, sense oblidar el pròleg de tot això que va consistir a descobrir la placa de l’Avinguda que s’ha dedicat al pintor “serverí” Miquel Vives. Aquesta inauguració es va dur a terme enfront del Grup Hotels Esperanza (abans H. Esperanza Mar), amb la presència dels més rellevants polítics locals, entre ells, com no, el Sr. Barrientos.
Per cert aquest senyor, juntament amb altres edils, tant del pacte com de l’oposició, van estar absents dels dos actes que sí requerien com menys la seva presència, encara que les seves idees (si és que les tenen) i el seu esperit no anessin amb el sentiment de “serverinitat”, si ben no condonen els seus salaris als quals suposadament ofenen amb la seva absència, algunes d’elles justificades per motius de salut. També des del Govern i Consell de Mallorca es van inhibir dels actes als quals van tenir la desfachatez de no dedicar-los ni un simple escrit de “adhesió”, demostrant-se una vegada més que les seves aparicions públiques són pura i planament OPORTUNISTES i ELECTORALISTES.
Mai hem de perdre l’esperança de poder gaudir en properes dates de jornades tan intenses i satisfactòries, i que eleven enormement el gust per la cultura en general, encara que alguns, potser sense ser conscients d’això, estan provocant l’efecte contrari al que es pretén amb aquestes celebracions, que no és un altre que la integració i unificació quant a criteris de convivència es refereix.

Gabriel Blanquer i Barceló