L’enigma de la “V”, per Pere Iturbide

La veritat és que tenia un altre escrit preparat per a Sa Font d’aquest mes, però els darrers esdeveniments el m’han fet canviar;  són els relacionats amb la “ V” catalana de l’onze de setembre, davant la gran disbauxa pel número de participants i les interpretacions i reaccions hagudes.

Comencem per la participació, on hi trobem unes grans diferències segons la font:

Guàrdia Urbana                                  1.800.000

Delegació del “Gobierno”                     470.000

Societat Civil Catalana (SCC)             825.000

Això és un enigma!

No oblidem que aquesta SCC és la que va organitzar la contra manifestació de Tarragona, negant el dret a votar que sí demanaven els de la “V” i  que amb 28 autocars gratis, més passatges subvencionats en tren, gent arribada de València, a més de la participació de líders com la Sánchez Camacho (PP), Chacón (PSOE), Rivera (Ciutadans) i Joaquim Coll (SCC), entre d’altres, arreplegaren tot just 3.500/7.000 participants, segons quina font.

Doncs bé, fins i tot ells, els contra SCC, doblen la xifra donada per la  “Delegación del Gobierno”, amb la de Los Llanos de Luna al front (quin paper!)

La meva professió em permet dir-hi quelcom a l’hora de validar els càlculs.

La pròpia ANC (l’organitzadora) preveia:

11,3 km de llargària i 20 m d’amplària

73  trams

Filera de 9 franges i 4 persones per franja (que curiosament equivalen a 4 persones/m2)

En total 904.000 manifestants.

Però resulta que jo hi era, al Tram 3 i a la Franja 4, i n’érem (alerta, parlo de la meva zona)  7 persones per m2.

D’altra banda tenim el Real Decreto 2816 /1982 de 27 d’agost, “Reglamento de Policia de Espectáculos”, que en el seu Art. 28 hi diu “para el recuento de las localidades en todo tipo de recintos, destinadas a asientos, se considerará una ocupación de 0,40 m. de frente, 0,45 m de ancho”. Aquí hi faré una estimació personal i consideraré 0,40 , enlloc de  0,45, dempeus estant, equival a 6,25 persones/m2.

Multiplicant pels 264.000 m2, dóna 1.412.500 persones. Si tenim en compte la gent situada fora de les franges programades, senzillament  perquè no hi cabien, les “panxes de boa” i que com hem comptat, hi havia més de 4 p/m2, bé podria ser que ens aproximéssim al 1.800.000 (llavors, què collons diu el “Gobierno”?)

Per donar més llum sobre les xifres, vull ser contundent, posaré dos exemples sobre fets populars, que ho faran més entenedor:

– Camp Nou, un estadi vell en el que incloent-hi els passos entre cadires, els passadissos verticals i sobretot que la gent està asseguda, té un rati de 3,6 persones/m2.

– Estadi  Setif d’Algèria, projecte en el que participaré, un estadi  modern que serà  més generós amb els espais, comptarem 3, 1 persones/m2.

Crec que aquestes dades avalen les xifres de l’onze de setembre.

Si analitzem les interpretacions, el fet és més llastimós:

1-Polítics

Na Sánchez Camacho a l’acabament de la seva mini manifestació, no arribà a un 0,4% de la “V”, tot i que molts asseguren que ha sigut  la més multitudinària de la Història d’Espanya, li enfloca:  “ La Cataluña silenciosa ha empezado a levantar la voz “ i el sobiranisme català ha entrat en declivi, QUINA BARRA !  és clar, després d’escoltar  la seva “ jefa “  Soraya, s’entén quines eren i d’on venien les instruccions i consignes

Joaquím Coll: historiador i vicepresident de SCC, més culte i preparat que la Camacho,  també llenegà i molt: les coses no es resolen amb manifestacions ( home, amb la seva no ! encara que si la va fer, qualque cosa pensava demostrar ) , sinó a través de les urnes; però com n´és de carallot aquest paio,  PER QUÈ S’ORGANITZÀ LA MANIFESTACIÓ DEL MILIÓ VUITCENTS MIL SINÓ ERA PER VOTAR ? no es pot ser tant curt de mires o pitjor, tenir tan males intencions.

I en Rivera:  l’onze de setembre s’ha convertit en una jornada de confrontació,  idó què esperava, quan no hi ha cap altre sortida què s’ha de fer ? fins i tot els moixos en sentir-se acorralats rapinyen; i que s’hauria de traslladar al dia de Sant Jordi, embolica que fa fort!

El que diu na Chacón ja és massa, ella viu a Catalunya:  Mas trenca la societat catalana, però que no veu que és a l’inrevés, que és el poble, qui l’empeny en Mas ? quan un és sociològicament borni no es pot dedicar a la política.

 

2 -Mitjans de comunicació

Repassant ràpidament les portades de diaris del dia després, hi trobem tres línies diferenciades:

– Mitjans catalans: ocupació total de les portades amb fotos zenitals i a ras de terra i de 15 a 25 pàgines interiors amb entrevistes i anècdotes.

– El món, no s’arriba a tant, ni molt menys, però si que hi havia titulars i fotos de capçalera (algunes només en les edicions digitals) a més, arreu de tots els continents:

Le Monde, Le Figaro, The Gardian, The Financial Time, Russia Today, Corriere de la Sera, Wall Street journal, Washington Post, Usa Today, Clarín, Al Jazhira, etc.; això sí, exposant clarament quins són els anhels catalans.

– I els espanyols? Doncs molt poca cosa i SENSE FOTOS, com és possible que aquestes hagin volat arreu del món i en canvi no hagin arribat a Madrid!

Això és un enigma!

La Razón i El Mundo quasi res; de resquitllada, diluint els fets i anticipant l’apocalipsi!

L’ABC, poquet a la portada i encara camuflat entre: “CIU quiere adoctrinar 500.000 musulmans”. El País sí que reconeix la multitudinària assistència, però finalment hi posa la cirereta: li nega qualsevol valor, pur folklore.

TVE  (la de tots els espanyols, la que paguen també els catalans) no va canviar gens ni mica la programació diària, i de la resta, només la Sexta plantà un plató a Barcelona.

Jo que pensava que el lema dels periodistes era – ELS FETS SÓN ELS QUÈ SÓN, LES OPINIONS SÓN LLIURES –  però en veure el biaix de les seves publicacions, què he de pensar? Comèdia! Res més que pura comèdia.

I com han anat les reaccions? Doncs a Madrid, principalment, després de mesos amb la política de les amenaces sense fer forat i a la vista de com els comentaris internacionals dels darrers temps  s’estan capgirant i  sobretot després de la multitudinària manifestació, ells si que comencen a tenir por i n’apugen el nivell de les amenaces:  en Mas 15 anys a la presó;  la Soraya i el Fiscal General de l’Estat, apel·lant a la Llei i les seves conseqüències, obviant que :

– els esclaus, per milions

– els negres amb les dificultats per viatjar en autobús; sort de la Rosa Parks, va ser decisiva

– les dones i el dret de vot; moltes moriren en la vaga de les cosidores reclamant-ho – el feudalisme sota els peus dels senyors també es rebel·laren i feren desobediència contra les lleis vigents en aquell moment, i aquí estan, ELLS CANVIAREN EL MÓN, PER SEMPRE I A MILLOR.

La  no política del “Gobierno“, la manca de cintura, visió i habilitat, els fa actuar com a  funcionaris, que alerta ! són imprescindibles, però tenen una altre missió i unes altres tasques; la política del NIET porta inevitablement a fets com els de l’onze de setembre.

Si arribés un visitant marcià, com li explicaríem que estats com l’espanyol i el el Regne Unit,  que s’omplen la boca de democràcia, com els explicaríem dic, un comportament tan oposat?

Per la meva banda afegiré que quan un és contrari a l’opinió majoritària del seu poble (enteneu estat), ha de maldar en canviar-la i si no pot, ha de canviar de poble.

EL PASSERELL DE FORAVILA

Pere Iturbide Pascual