Editorial Sa Font octubre 2014

QUI EN DÓNA MÉS

El què no sabem és el que donen, perquè, com diu el refranyer: “en regalat ja és mort… per donar-ho tot”.

I seguint amb la broma, ja que cal agafar-nos les notícies o succeïts amb rialles, sembla que els polítics ho fan al revés, ja que durant aquest octubre s’ha presentat un nou partit a Son Servera. El que no sabem tampoc és si per fer caramull i així batre el rècord de candidatures (que a dia d’avui mantenen els “llorencins” amb onze), o bé per aconseguir una plaça amb dret a sou, o per treballar pel i amb el poble, no a costa d’ell.

No solem fer judicis temeraris ni previs sobre algunes de les persones que integren la direcció del nou partit, ON SON SERVERA, però sí reimprimir unes paraules de l’avui capdavanter, Antoni Cànovas: “…la meva dimissió suposa el punt i final a la meva etapa política present i futura. També puc assegurar que no hi haurà en el futur una tercera dimissió d’Antoni Cànovas com a regidor” (Sa Font, abril del 2000, pàg. 20).

No obstant, volem donar, com a totes les opcions que es presentin als comicis del 2015, un marge de confiança, o al manco poder jutjar fets consumats i no suposats, sempre dins de la llibertat que regula la Constitució, i sense renunciar a poder preveure un OFF en lloc d’un ON a l’esmentada formació nounada.

Pel que fa a la resta de partits que suposadament participaran a les properes eleccions del mes de maig del proper any, ningú es pronuncia i sembla que estan “covant” i amagant el candidat com si d’una presentació estelar es tractàs. Només el Partit Popular ha llevat la careta al seu, si bé ja fa anys que és conegut però dues situacions fan que no es pronuncïi públicament. No direm quines, però tota persona un poc enterada i al dia, ho suposa.

A nivell autonòmic, el desgavell de cada dia és més gros i el Partit Popular, a set mesos de les eleccions, treu de la màniga un nou enigma: la reducció de parlamentaris, com si el tema del TIL ja estàs resolt. El Sr. Bauzá surt d’un embull per fer-ne un altre més gros, o al manco que entretengui el personal per tal d’obviar els greus problemes de finançament, d’atur, de pobresa i d’ensenyament que pateix la nostra comunitat.

L’oposició tampoc dóna la talla, ja que només se senten els crits viscerals de la Sra. Armengol en contra d’un Govern totalment K.O. i sense cap mena de proposta coherent. Si bé cal dir que tampoc seria objecte d’atenció per part del Sr. President, ja que pateix “sordera intensa” o quasi total.

I a la fí sembla que el sentit comú ha afectat el cervell dels hotelers. A la fí han confirmat que és millor la QUALITAT QUE LA QUANTITAT, versió que des d’aquest mitjà fa anys que demanam. També comprenem la pressió a la que han sotmès als empresaris de l’hosteleria els touroperadors estrangers però esperam i desitjam que aquest canvi de política s’apliqui ja, per tal de no retardar el nou model que es pretén implantar: MALLORCA NOMÉS N’HI HA UNA i el que vulgui disfrutar-la QUE PAGUI el que és just, però no misèries com les actuals i així, per ventura, l’oferta complementària i el comerç ressuscitaran, si bé les grans cadenes de supermercats estan acabant amb el petit negoci, sia del caire que sia.

Que no quedin en paraules buides els esmentats  propòsits. Això és començar una nova etapa pel teixit industrial i comercial de la nostra illa, sempre que les administracions també facin els seus deures de posar tots els mitjans que manquen per tal de crear una nova societat del benestar.

Revista Sa Font