Deslocalització, per Pere Iturbide

Deslocalització. Terrible i, alhora, temuda paraula, i amb motiu. I no m’encaparraré amb la deslocalització que passa (es copsa) allà on passa (té lloc). No, serà a la disfressada, mala de captar, per tant, i més difícil de contrarestar, aquella de la què en serem conscients quan ja ens hagi deixat en pèl.
Perquè, qui pot contradir-me en considerar deslocalitzacions?
– Que IAG s’hagi engolit Iberia, la “compañía de bandera” i que es regeixi ja des de Londres, important només els doblers i no els interessos de l’estat espanyol.
–  Que, després que Iberia fes tots els possibles per carregar-se Spanair, Vueling segueixi un camí paral·lel i passi també a l’òrbita de IAG. Creieu que els importarà massa als anglesos les necessitats de desplaçament dels illencs? Temps al temps.
– Que Acciona, des de Madrid, “tanto monta, monta tanto”, controli el trànsit marítim illes-península amb l’únic objectiu de benefici immediat i cap consideració pels baleàrics?
– Que el subministrament elèctric a les illes, pel que fa a la qualitat i al preu, es decideixi des de Milà (on si no fos pels turistes italians que ens visiten, ni sabrien on és Mallorca).
– Que el nostre president s’oblidi de les principals promeses electorals i es concentri, quasi exclusivament, en la llengua? Perdó, volia dir en contra de la nostra llengua, fins el punt que per aplicar el TIL (algú d’aquesta revista ens hi va recomanar “til·la”) dóna pautes recargolades d’amagat. Però, què és això? D’amagat si és un fet d’interès nacional? Aquestes actuacions (els afeccionats a la història les recordem) són les que feia el primer Borbó en donar consignes al Duc de Berwick per destruïr tot el que fos català (Decret de Nova Planta ) “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
– Que polítics de primera fila que aquí escaïnen com a lloques davant conflictes importants de tot tipus, cedeixin tranquil·lament poders de l’estat a grans corporacions, àdhuc estrangeres, que l’únic que malden és com fotre’ns?
– Que els nostres governants facin política de ca petit (només lladren de por) i provoquin al ca gros, l’eurodiputada britànica Julie Girling en aquest cas, que davant els fets de Gibraltar crida a boicot turístic en contra d’Espanya. Només ens faltava aquesta, si és l’únic que funciona a l’estat!
– Que al nucli de Son Servera hi hagi 19 bars, 13 dels quals ja estan en mans foranes? No trigarem gaire a veure com els originaris passem de ser senyors a ca nostra a criats a casa externa.
Fora dels emprenedors serverins de la primera època, no veig jo que ara creïn empreses ni llocs de treball. Més aviat ens apuntem a la vella dita de “vendre ses cases per anar de lloguer”.
Me n’alegraré per cada persona que llegeixi aquest escrit, però em posaré content com un gínjol si qualcú en llegir-ho s’emprenya, es pica. Les veritats no solen agradar, però són el punt de partida per a la reacció, com les banderilles que claven als bous, fan mal, però els tornen més braus.
I deixem-nos ja de queixes i algarades i posem fil a l’agulla. No pensem, ni esperem que tot ho facin els altres. Quan els altres fan coses, fan les que a ells els convenen, no les que ens van bé a noltros. I si no anem vius, ens trobarem amb el sermó acabat i la missa dita. I el pitjor és que no serem ja a temps de reaccionar.
Sí que a Madrid presumeixen de “ localización” perquè, en 3 anys, 1.064 empresaris catalans farts d’Independència, han emigrat cap allà, sense dir:
• Si eren empreses amb 4 treballadors.
• Si els propietaris són afins ideològicament a partits nacionalistes espanyols.
• Si hi ha hagut reciprocitat Madrid-Catalunya.
• Ni mencionar tan sols que Catalunya és la segona regió europea amb més inversió estrangera aquest any, ni que és la que més exporta de l’estat.
Per tant, el missatge que la Independència de Catalunya arruïnaria el país, no cola!
Com que l’estiu és mandrós, hi he sucumbit i l’escrit és curt. Malgrat tot, el vull acabar retent homenatge als escriptors en la nostra llengua, que en expressar-se en castellà demostren també una sensibilitat suprema:
“el hecho más sublime, el cuadro más hermoso que he visto en este mundo ni puedo ver en otro, fue el techo de tu alcoba reflejado en el fondo de tus ojos”,
encara que també va escriure: “si quieres ser feliz, como me dices, no analices, muchacho, no analices”.

EL PASSERELL DE FORAVILA.
Pere Iturbide Pascual.