Coses de la tardor, per Pesavi

COSES DE LA TARDOR

Sembla que s’ha acabat l’estiu. No debades ja ha entrat la tardor, una tardor amb pluges de setmanes senceres, com diuen, el mateix d’un temps passat, no hi ha temps que no torn, també solen dir. Així mateix, han tornat els sants que hi havia per dins les capelles de l’església. Qui em digueren que no tornaria més és un matrimoni alemany que, cada estiu, venien a passar les vacances per Cala Millor. La causa és que el marit no es troba molt bé de salut. “Volverán las golondrinas a volar”, deia una cançó, però el que veiem ara volar són merles, que ho fan tan baix arran de terra, que no sabem si vertaderament volen.

Tardor, estació de l’any compresa entre l’equinocci de setembre i el solstici de desembre. I en meteor part de l’any que comprèn els tres mesos de setembre, octubre i novembre. Per la tercera edat parlen que és temps de sembrar les faves calentes, però ben acomodats a uns seients de plàstic, mirant les tórtores que volategen per les rames dels pins. I… per què no unes altres sense plomes, amb un vol baix i falaguer? Es parla de litres, no de litres de cervesa o de vi, sinó dels litres d’aigua que ha plogut. Si un diu trenta l’altre diu trenta-cinc, ningú vol ser el darrer. El darrer tancarà la porta, solen dir, però si avui no la tanques et faran net, sense haver de passar per la dutxa. A la tardor els imposts municipals, igual que les fulles dels arbres, van apareixent. Unes ho fan per damunt places i carrers, els altres van entrant per dins les cases. Clavegueram, urbanes, guals i altres herbes, la quantitat es fa grossa.

Mentre altres municipis han congelat els imposts, en el nostre els segueixen augmentant. Però aquí no passa res, els nostres bancs s’encarregaran de pagar-los. El que realment importa és que es pugui veure el partit del Barcelona o del Reial Madrid, la sèrie Puente Viejo o altres herbes. Aquí no passa res. Un cap de setmana a un hotel d’Alcúdia, no sé si era amb tot inclòs, però sí sé que un quasi hi va quedar i un altre que encara jeu. Un sopar solidari per una gent que es mor de fam a l’altre cap del món, el més greu és que fou de paella, no dubtem que com a sopar podria donar mals resultats. Els mateixos del cap de setmana per l’hotel d’Alcúdia. Però aquí no passa res. Si els focs artificials de Cala Millor no es pogueren celebrar el dia assenyalat per motiu de les pluges, ho feren uns dies després. Una senyora, els contemplava amb una cusseta abrigada per dins els seus braços que no s’aturava ni un moment de grinyolar. En senyal de protesta per no veure sofrir més la cusseta i el poc respecte d’aquella senyora vers els animalets, i la despesa d’un ajuntament endeutat, vaig decidir anar-me’n a jeure, tot i que els renous dels trons no em deixaren aclucar els ulls.

Avui, primer diumenge d’octubre, una mar platejada, on els primers raigs de sol s’esforçaven per dibuixar un caminoi rosat. Unes bicicletes anaven passant aviat, segurament volien ser puntuals a la feina. Uns altres passaven corrent, segurament per posar-se en forma. Si són dones, la seva cabellera, la cua, es movia d’un cap a l’altre, el mateix d’un pèndul d’un rellotge. Uns altres, sense tanta pressa, per uns moments dubtaven si havien de seguir caminant o asseure’s en un banc i ja veure què passaria.

Deien que avui havia de ploure; però res de res. Catorze velers redossats a la Punta de n’Amer, devers els migdia, finalment han decidit partir en direcció a la Costa dels Pins. Si avui diumenge a Son Servera no tenim missa, a causa de Sant Llorenç, aquí no passa res, ja veurem diumenge que ve.

Pesavi