Betlems retallats, per Pesavi

Per una banda retallar, i per una altra allargar. En aquest cas, avançar si ens referim a les bombetes i garlandes nadalenques que aquest any el govern ha engegat abans. Dos impactes sonors sorgiren al mateix temps, fent-se ressò de l’esdeveniment: el de la banda municipal i el del grup de manifestants que reclamaven els seus drets.

Continuem amb el tema de retallar que, segons diuen, ha arribat fins i tot del Vaticà. Enguany, el primer cap de l’Església també s’ha avançat a les festes, a aquestes festes tan íntimes, tan familiars i tan cristianes, fent-nos saber que el fet d’incorporar la mula i el bou a la cova dels betlems no té raó de ser, ni tampoc cal continuar fent-ho perquè no s’ajusta a la realitat del moment. A primera vista sembla que no ve al cas, i més ara amb la crisi de les vaqueries que a la nostra illa es poden comptar amb els dits d’una sola mà. Malgrat tot, la llet sí que no manca, la podem trobar envasada i acaramullada per qualsevol supermercat. Pel que fa a l’altre animalet, la mula, ja es molt difícil veure’n cap a causa de què els tractors i els motocultors l’han reemplaçada.

El més greu de tot és que es van retallant, de rebot, unes altres coses més importants que una mula o un bou. La il·lusió pot ser que sigui una esperança sense fonaments, però viure amb il·lusions pot ser que sigui més positiu que no tenir-ne cap. El cas seria semblant al d’una persona morta, sense cap sentit. Ja de nin, record que esperava amb molta il·lusió aquestes festes de Nadal. Els nostres pares ens ajudaven a fer els tradicionals betlems on el més important era la cova, és a dir, el naixement: la figura del nin Jesús, la Puríssima, Sant Josep, la mula i el bou. Els altres pastorets els anàvem comprant a poc a poc, segons ho permetia l’economia. El betlem sempre es feia a qualsevol racó de la casa.

Altres tradicions, altres costums, de cada any es van imposant. L’arbre de Nadal o el pare Noel, van eclipsant, de cada vegada més, aquest naixement que sempre havia estat l’element central, la figura, el més important en aquestes festes. La tradició no hauria de ser manipulada, i més en aquest cas pels pares de l’església, a més a més, si la litúrgia i els documents pontificis ho constaten sota el guiatge de l’Esperit Sant. Els protestants, contràriament als catòlics, rebutgen l’autoritat de la tradició com a magisteri doctrinal.

Que les properes festes de Nadal no se centrin sols en aquest fet, per mi, una simple cortina de fum voladora i passatgera, com si fos una petita retallada més, sense importància. Més agradable seria que tornés a sortir fum de les nostres xemeneies, testimoni d’uns llocs on la família es reuneix, on el caliu permet torrar uns bons trossos de llonganissa o on es parla d’un passat o d’un present un poc borrascós. Per nosaltres, però, una mula o un bou menuts no ens passa del canó avall. Sempre serà Nadal!

PESAVI